Fecundació

La fecundació, també anomenada singàmia, és el procés pel qual dos gàmetes (masculí i femení) es fusionen per crear un nou individu amb un genoma derivat d'ambdós progenitors. Els dos fins principals de la fecundació són la combinació de gens derivats d'ambdós progenitors i la generació d'un nou individu.

Procés:

Els detalls de la fecundació són tan diversos com les espècies; però, hi ha quatre esdeveniments que són constants en totes elles:

1. El primer contacte i reconeixement entre l'òvul i l'espermatozoide, que en la major part dels casos és de gran importància per assegurar que els gàmetes siguin de la mateixa espècie.
2. La regulació de la interacció entre l'espermatozoide i el gàmeta femení. Només un gàmeta masculí ha fecundar un gàmeta femení. Això pot aconseguir permetent que només un espermatozoide entri l'òvul, el que impedirà l'ingrés d'altres.
3. La fusió del material genètic provinent d'ambdós gàmetes.
4. La formació del zigot i l'inici del seu desenvolupament.

 

   

Aparell reproductor masculí

El sistema reproductor masculí humà consta d'una sèrie d'òrgans sexuals que són part del procés de reproducció humana, aquests òrgans sexuals es troben, en gran part, fora del tronc, al voltant de la regió pèlvica.

Òrgans:
 

• Testicles: Són els principals òrgans del sistema reproductor masculí. Produeix les cèl · lules espermàtiques i les hormones sexuals masculines. Es troben allotjats a l'escrot o sac escrotal que és un conjunt d'embolcalls que cobreix i allotja als testicles en l'home.
• Penis: El penis està format pel cos esponjós i els cossos cavernosos, una de les seves funcions és la de dipositar l'esperma durant el coit vaginal en l'aparell reproductor femení, mitjançant l'orgasme, i amb això aconseguir la fecundació de l'òvul.
• Cos esponjós: El cos esponjós és la més petita de les tres columnes de teixit erèctil que es troben a l'interior del penis (les altres dues són els cossos cavernosos). Està situat a la part inferior del membre viril. El gland és l'última porció i la part més ampla del cos esponjós; presenta una forma cònica.
• Epidídim: Està constituït per la reunió i amuntegament dels conductes seminífers. Es distingeix un cap, cos i cua que continua amb el conducte deferent. Té aproximadament 5 cm de longitud per 12 mm d'ample.
• Conducte deferent: Els conductes deferents són un parell de conductes envoltats de múscul llis, cadascun de 30 cm de llarg aproximadament, que connecten l'epidídim amb els conductes eyaculatorios, intermediant el recorregut del semen entre aquests.
• Vesícules seminals: Secretan un líquid alcalí viscós que neutralitza l'ambient àcid de la uretra.
• Conducte ejaculador: Els conductes eyaculatorios constitueixen part de l'anatomia masculina; cada home té dos. Comencen al final dels vasos deferents i acaben a la uretra.
• Pròstata: La pròstata és un òrgan glandular de l'aparell genitourinari, exclusiu dels homes, amb forma de castanya, localitzada davant del recte, sota ia la sortida de la bufeta urinària.
• Uretra: La uretra és el conducte pel qual discorre l'orina des de la bufeta urinària fins a l'exterior del cos durant la micció.
• Glàndules de Cowper: Són dues glàndules que es troben sota la pròstata. La seva funció és secretar un líquid alcalí que lubrica i neutralitza l'acidesa de la uretra abans del pas del semen en l'ejaculació.

 

Aparell reproductor femení

L'aparell reproductor femení és el sistema sexual femení. Juntament amb el masculí, és un dels encarregats de garantir la reproducció humana. Tots dos es componen de les gònades (òrgans sexuals on es formen els gàmetes i produeixen les hormones sexuals), les vies genitals i els genitals externs.

Òrgans Interns:

• Ovaris: són els òrgans productors de gàmetes femenins o ovòcits, de mida variat segons la cavitat, i l'edat; a diferència dels testicles, estan situats a la cavitat abdominal.
• Trompes de Fal·lopi: conductes d'entre 10 a 13 cm que comuniquen els ovaris amb l'úter i tenen com a funció portar l'òvul fins a ell perquè es produeixi la fecundació.
• Úter: òrgan buit i musculós en què es desenvoluparà el fetus.
• Vagina: és el canal que comunica amb l'exterior, conducte per on entraran els espermatozoides.

Òrgans Externs:

• Clítoris: Òrgan erèctil i altament erogen de la dona i es considera homòleg al gland masculí.
• Llavis: En nombre de dos a cada costat, els llavis majors i els llavis menors, plecs de pell sortints, de grandària variables, constituïdes per glàndules sebàcies i sudorípares i innervats.
• Muntanya de Venus: Un coixinet adiposa a la cara anterior de la símfisi púbica, cobert de borrissol púbic i proveïda de glàndules sebàcies i sudorípares.
• Vestíbul vulvar: Una àrea en forma d'ametlla perforat per sis orificis, el meat de la uretra, l'orifici vaginal, les glàndules de Bartolino i les glàndules parauretrals de Skene.

 

    

Función de relación

La función de relación es el conjunto de procesos por los que los seres vivos obtienen información de su medio y toman las decisiones acertadas para responder al entorno. Es decir, la función de relación vincula al ser vivo con el medio ambiente.

Gracias a esta función, el ser humano se encuentra integrado en su medio del que obtiene información a través de receptores. Los receptores captan estímulos procedentes tanto del exterior del organismo como del interior. Esas informaciones se analizan en el sistema nervioso, que elabora las respuestas.

Las funciones que permiten a los organismos ponerse en contacto con el medio que lo rodea y tener una adecuada coordinación interna, comprenden dos mecanismos:

1. Coordinación nerviosa: La coordinación nerviosa es una serie de eventos internos y externos, que realizamos con la finalidad de responder a estímulos ambientales o regular procesos fisiológicos (físico-químico) internos, para lo cual utiliza como base principal el Sistema Nervioso.
2. Coordinación química: La coordinación química se basa en la producción de determinadas sustancias que son llevadas a través del medio interno a todo el organismo y que provoca una respuesta.

Aparell Locomotor

El aparell locomotor permet a l'ésser humà o als animals en general interaccionar amb el medi que els envolta mitjançant el moviment o locomoció. Està format pel sistema osteoarticular (ossos, articulacions i lligaments) i el sistema muscular (músculs i tendons que uneixen els ossos).

Es fonamenta en cinc elements:

• Ossos
• Articulacions
• Músculs
• Cartílags
• Lligaments

L'aparell locomotor no és independent ni autònom, ja que és un conjunt integrat amb diversos sistemes, per exemple, amb el sistema nerviós per a la generació i modulació de les ordres motores. Aquest sistema està format per les estructures encarregades de sostenir i originar els moviments del cos i el constitueixen dos sistemes.

• Sistema ossi: És l'element passiu, està format pels ossos, els cartílags i els lligaments articulars.
• Sistema muscular: Format pels músculs els quals s'uneixen als ossos i per tant en contreure's provoquen el moviment del cos.

A part d'aquests, cal afegir-hi el sistema nerviós, ja que és el responsable de la coordinació i l'estimulació dels músculs per produir el moviment.

Sistema Nerviós

El sistema nerviós és una xarxa neuronal de cèl·lules especialitzades que transmeten informació sobre l'entorn d'un animal i sobre ell mateix. Processa aquesta informació i ocasiona reaccions en altres parts del cos. Està constituït per milers de milions de neurones i altres cèl·lules especialitzades anomenades glies, que faciliten la funció de les neurones.

La seva principal funció és la de captar i processar ràpidament els senyals exercint control i coordinació sobre els altres òrgans per aconseguir una oportuna i eficaç interacció amb el medi ambient canviant.

En els humans:

El sistema nerviós central és la part del sistema nerviós constituït per l'encèfal i la medul·la espinal. La cavitat espinal subjecta i protegeix la medul·la espinal, mentre que el cap conté i protegeix el cervell.

El sistema nerviós perifèric és un terme regional que designa un col·lectiu d'estructures nervioses que no es troben en el sistema nerviós central; comprèn els nervis motors i sensitius i llurs ganglis.

Sentits

Els sentits són les funcions fisiològiques per les quals els éssers vius perceben el seu entorn i les seves característiques.

En l'home, s'hi reconeix tradicionalment els següents cinc sentits (entre parèntesis l'òrgan on resideix):

Vista (als ulls)
Oïda (a l'orella mitjana i interna, després de la recepció sonora a través de l'orella externa)
Olfacte (a la pituïtària, al final dels conductes nasals)
Gust (a la llengua)
Tacte (a les terminals nervioses de la pell)

Col·loquialment es parla del sisè sentit com a sinònim d'intuïció, si bé no es pot considerar un sentit perquè no correspon a cap òrgan

Actualment, es consideren sentits també els següents:

La termocepció, que percep la temperatura dels cossos.
L'equilibri.
La propiocepció, que percep el propi cos amb les diferents parts i que permet situar-se al món físic.